I tothom ho sabia

Fantàstic. El Tribunal Suprem ha dit aquesta setmana, i ho ha dit ben clar, el que em sembla que ja feia temps que sabia tothom, i és que la sortida a borsa de Bankia, el juliol del 2011 (se'n recorden, d'aquella imatge de Rodrigo Rato somrient, tocant la campana a la borsa?) era una mena d'estafa. Una mena d'estafa a gran escala. Perquè van caure-hi més de 300.000 petits accionistes (més de 300.000!!!) que van creure's el tríptic informatiu de la sortida a borsa que presentava unes dades de l'entitat que, diu el Tribunal Suprem, “contenien greus inexactituds”. I quan diuen “greus inexactituds” suposo que volen dir que van manipular la informació interna, enganyant els clients i fins i tot el Banc d'Espanya (ha, ha!). Vaja, que van enganyar tothom. Fins i tot a vostè i a mi, que no sóc accionista. Perquè al cap de res, el maig del 2012, un any després de la sortida a borsa, Bankia va protagonitzar el rescat més car de la història de l'Estat, de 22.424 milions d'euros en ajudes públiques. Ara el Suprem diu que als dos accionistes que han presentat la demanda se'ls ha de tornar els diners. I a partir d'ara ho podran fer milers i milers d'accionistes estafats. Però no passa res. L'entitat ja ha respost que ha fet provisió de prop de dos mil milions per a futures demandes i indemnitzacions que hagi de pagar. I jo em pregunto: i el que hi vàrem posar vostè i jo, o sigui el que hi va posar l'Estat per salvar-los, qui ens ho tornarà? Ells no. Perquè per més que un rescat sigui pensat per a això, per rescatar algú i que després et torni els diners que li has deixat, suposo que tots tenim clar que l'Estat (o sigui, vostè i jo), mai més recuperarem el que els vam deixar. Ni tornaran els diners als accionistes que mai reclamaran i, és clar, tampoc a aquells que hagin desaparegut, que no deixa de ser un eufemisme per dir que molts jubilats que hi van posar els seus diners ja no són en aquest món. Brillant, l'actuació de tots plegats. De Bankia, del regulador que ho havia d'haver detectat i no ho va fer, i del president d'aleshores, Rodrigo Rato, que aquest sí que és una autèntica estafa. I em fa l'efecte que potser no tots, però uns quants sí que ho sabien.