Cultura

Aquesta setmana Girona és al mapa mediàtic nacional per dos esdeveniments inqüestionablement multitudinaris
i comercials: Girona 10, sobretot, i Firarebaixa. Uns celebren amb molt d'entusiasme aquesta sinergia. Malgrat la coincident filosofia outlet, d'altres ho critiquen, perquè és a final de mes i no pas d'un mes qualsevol. El gener, ja se sap, sempre fa pujada.

També ha estat al mapa per causa d'un “error de forma”. Dilluns, en el ple ordinari de gener, Albert Ballesta va ser investit legalment alcalde de la ciutat. Aquest cop sí, va prometre el
càrrec seguint la fórmula legal d'acatar la Constitució, descuit, fruit dels nervis i potser també de l'esforç d'avançar divuit posicions, que va tenir el dia de Sant Vicenç i que va obligar a repetir la presa de possessió.

Tanmateix, aquesta setmana a Girona s'hi han desenvolupat dos esdeveniments pla més extraordinaris: el novè festival Pepe Sales, dedicat a Roberto Bolaño, i les dues estrenes al cinema Truffaut: les butaques noves i la inauguració amb el Hamlet de Cumberbatch de la transmissió de les millors obres del National Theatre Live. Dos grans moments del món cultural d'una ciutat sense regidor de Cultura, un càrrec que assumia Carles Puigdemont quan era alcalde. Per cert, segons un safareig, Puigdemont es postulava com a conseller de Cultura i ara resulta que és el 130è president de la Generalitat; paradoxalment, el conseller de Cultura és Santi Vila, a qui molts analistes polítics assenyalaven com un dels delfins d'Artur Mas.

Si el nou alcalde anuncia un regidor de Cultura, bingo! Sempre havia entès que els alcaldes han de delegar. És un gran avantatge un regidor de Cultura present als actes que es fan en una ciutat tan inflacionista d'actes culturals.

El regidor hauria tingut més temps que l'alcalde per pujar fins a la Mercè a gaudir del festival d'art independent Pepe Sales, l'invent d'en Lluís Llamas i de la Consol Ribas, de La Penyora. Aquest any van tenir la idea brillant de dedicar-lo al brillant escriptor Roberto Bolaño (1953-2003), refugiat xilè que Blanes va acollir. El festival ha girat al voltant de l'univers de Bolaño, des de les escandaloses Harley que fa vuit dies intimidaven pels carrers de Girona fins a les escultures inspirades en motos i motors
exposades a La Mercè fins al 5-F, la música, la poesia, els esquetxos teatrals i el combat de boxa, que em vaig perdre.

De tots els festivals de la ciutat de festivals, aquest és el festival més complet i aerodinàmic, amb el millor càsting, amb la participació més diversa. Em direu Temporada Alta i no sé què més! Temporada Alta menja a part; juga la Champions. El Pepe Sales té un punt d'iconoclasta, anàrquic i multicultural realment molt atractiu.

Amb el suport de Temporada Alta, precisament, la gent del cinema Truffaut ha engegat aquesta setmana la temporada 2016 del National Theatre Live, que ha servit per estrenar les butaques d'aquella sala de l'antic Modern, fins i tot les de la desclatelladora primera fila. Ho deixo perquè, d'això ja us en parlarà en alguna crònica en Joan Ribas, director de Proscenium i pal de paller dels Pastorets de Girona, mecenes de la dinàmica i mai prou valorada sala La Planeta i, sobretot, home de teatre.

Per cert, l'obra la van passar amb subtítols. Si fóssim una societat en què tothom parlés un anglès fluid l'hauríem vist no sé quin dia d'octubre en directe, com els partits de futbol que a vegades projecten al cinema. És curiós, ara tenim teatre als cinemes, el cine a la tele, la tele a l'ordinador, l'ordinador al mòbil i el mòbil per tot arreu.

El dijous 18 de febrer, Jane Eyre, amb l'esperança que s'ompli i que no es contraprogrami, que Girona no té prou massa crítica.
A vegades no entenc la ciutat, amb una política cultural que sembla més dedicada a omplir agendes en lloc d'omplir auditoris, amb tanta oferta que no hi ha prou gent per tot arreu. Creieu, com diuen, que s'inflen agendes i actes per tenir més prestància i projecció. Guaita que ben parits: la gent no dóna l'abast!

La política i la inversió cultural de les institucions han d'arribar on no arriben els privats, donant suport als projectes i a les entitats que funcionen, sense fagocitar, cobrint mancances i buits, però sense competir ni contraprogramar.

I, sobretot, propiciar i facilitar una agenda única. Un altre dia parlarem de música a l'àrea metropolitana de Girona, on La Mirona juga un paper fonamental, tot fent una copeta al Sunset, fill mediterrani del Blue Note.