Un full de ruta renovat

Els darrers esdeveniments han col·lapsat el sistema polític català, la qual cosa no s'ha de confondre amb el final del procés per a la constitució d'un estat independent. El rebuig als pressupostos del govern de Junts pel Sí forçat per la CUP, combinat amb la impossibilitat de trobar geometries variables de pacte com seria habitual en un context convencional –en l'escenari actual la principal força independentista no pot trobar suports en el bloc de l'unionisme– provoca un atzucac que obliga a reconduir el procés amb un full de ruta renovat. Ara, el RUI, referèndum unilateral d'independència, ha irromput en l'escenari polític. I caldrà veure si és l'eina per a un altre RUI refer la unitat de l'independentisme. Fins i tot més enllà de les actuals fronteres independentistes endinsant-se en el terreny del sobiranisme dels comuns. Des d'aquest sector s'ha exigit sovint a l'independentisme que recuperi el referèndum en la seva línia d'actuació. Fins i tot després de 16 peticions a l'Estat. El 26-J dibuixarà els límits del camí per al referèndum acordat, que des del meu punt de vista són tremendament estrets, per no dir intransitables. Si governa Podem serà amb suports com el del PSOE, que diluiran la proposta del dret a decidir de Catalunya. I si governa el PP serà fruit d'una gran coalició que suposarà tot un mur respecte a les aspiracions catalanes, i l'oposició de Podem podrà ser tan ferma com es vulgui però impotent per impulsar solucions democràtiques per al conflicte polític de l'Estat amb Catalunya. Llavors sabrem si el recorregut del RUI, que segurament ja hauria d'haver estat el 9-N, té solvència. Perquè no serà l'oposició dels unionistes qui marcarà la viabilitat o no d'un referèndum que aquest cop ha de ser vinculant per un inici del procés constituent de la república unilateral. Sinó la voluntat política real que tinguin tots els independentistes, però també els sobiranistes, de donar compliment a les aspiracions democràtiques d'un poble.