‘Brexit': democràcia i sobirania

El resultat del referèndum pel Brexit ha demostrat que hi ha una profunda i real divisió de classes al Regne Unit (RU). La gent que va votar pel Brexit són les classes populars: treballadors, pobres, classe mitjana empobrida amb la globalització i les polítiques d'austeritat. Els que van votar per mantenir-se a la UE, en canvi, han estat els rics i la classe mitjana benestant que s'ha aprofitat del procés de globalització. Aquesta globalització i les polítiques d'austeritat han exercit una gran pressió sobre les classes populars del RU (i d'altres països de la UE), que han afectat negativament la seva renda, l'ocupació, els habitatges, els serveis socials, etc. Per això, el descontentament de les classes populars ha arribat a nivells molt alts, i s'han decantat per la sortida de la UE. Com a d'altres països es manifesta en un vot creixent a les opcions d'extrema dreta.

Les classes populars prenen consciència que han perdut el control sobre el seu entorn: treball, lloc on viuen, serveis socials, el propi país. Han perdut sobirania, tenen menys control sobre els que governen, en el país o a la UE. Les classes populars s'adonen que la UE no és democràtica i que no és reformable, i creix la desconfiança en les seves institucions i en el seu futur.

La UE és el projecte de l'extrem centre, que rellança la integració europea amb el mercat únic i l'euro, coincidint amb l'afirmació de la ideologia neoliberal i l'hegemonia de les finances. La UE ha fallat per unes quantes raons: falta de democràcia, polítiques d'austeritat, una moneda única amb tipus de canvi fixos. I d'aquí els problemes de l'esquerra majoritària europea que ha lligat el seu present i el seu futur a aquesta UE fallida. I deixa el camp lliure a l'extrema dreta.

A la UE avui, en lloc d'ajudar els que pateixen a causa de la globalització (les classes populars), s'han fet polítiques que encara els castiguen més. És lògic que es revoltin. I si la UE continua les polítiques d'austeritat, de privatitzacions i de reformes estructurals, la revolta augmentarà i pot arribar a la sortida de l'euro i de la UE.

Les classes populars europees van prenent consciència que han de recuperar la sobirania i la democràcia, que han de tornar a tenir el control sobre les seves condicions de vida. Els electors deixen de confiar en els tecnòcrates, els experts, les elits, perquè ni han estat elegits ni estan sota el control dels electors. Des de l'esquerra radical s'ha de donar una alternativa a les classes populars. Una proposta realista sobre la democràcia avui: tenir el control sobre les condicions de vida. I això implica sobirania nacional des d'un punt de vista d'esquerres. Al mateix temps, hi ha d'haver un programa econòmic radical, que permeti més democràcia i més sobirania per al país i per a la gent.