Un autèntic escàndol, un altre
Estava cantat que l'empresa TP Ferro, la concessionària del túnel del Pertús per al pas dels trens d'alta velocitat, aniria a la liquidació. Els creditors no estaven disposats a votar la proposta d'aquesta empresa per evitar-ho, i tot indica que a aquesta empresa, almenys la seva part espanyola, ja li va bé treure's del damunt aquesta rèmora perquè té pactades unes indemnitzacions tan substancioses que la liquidació ja pot ser per ella mateixa un bon negoci. Potser per això, perquè aquesta empresa espanyola és l'ACS de Florentino Pérez, i perquè el ministre en funcions de Foment ja ha parlat que caldrà indemnitzar-la, que l'afer TP Ferro ja sigui conegut com el “Castor 2”.
El contracte signat pel govern espanyol del PP, amb Álvarez Cascos de ministre, és un cas clar de mala praxi, d'ingenuïtat manifesta o de mala fe evident, o una suma de totes tres coses. Era un contracte per construir un tram de 45 quilòmetres per al qual s'havia planificat que hi circularien 19.000 trens a l'any, quan n'hi han passat 800. Preguntar-se el perquè és fàcil. La falta d'inversions del mateix govern espanyol en el corredor mediterrani ha fet impossible una connexió per alta velocitat normalitzada entre tots dos estats. D'altra banda, l'estat francès mai va assegurar que faria la feina que li pertocava per unir Montpeller i Perpinyà. Tots dos estats han fallat estrepitosament, però mentre els responsables francesos ja han anunciat que no pensen pagar ni un euro d'indemnització, el ministre Catalá ha admès que indemnitzaran TP Ferro perquè així ho recull el contracte de concessió que ja preveia la fallida. Una mostra clara del que el diputat Xuclà defineix com “capitalisme d'amics de la llotja del Bernabéu”. En definitiva, un autèntic escàndol, un altre.