El tramvia per la Diagonal, a qui beneficia?

Eduard Albors, enginyer de camins, escrivia un article dilluns passat, El tramvia per la Diagonal, i ara què?, on feia un seguit de consideracions, suposadament tècniques, sobre la bondat de l'opció del tramvia per la Diagonal. A banda dels excessos verbals emprats, en qualificar l'actitud de l'anterior alcalde, Xavier Trias, de “cega i obstruccionista” pel fet de defensar de manera argumentada l'opció del bus elèctric com la millor solució per connectar el transport públic per la Diagonal, sobta que un professional de la seva formació acadèmica i trajectòria laboral tingui una aproximació tan simplista a un problema de gran complexitat.

El senyor Albors diu: “He vist els estudis tècnics que l'Ajuntament ha penjat a internet.” Si a més de veure'ls els hagués estudiat, comprendria que, malgrat els evidents “esforços” per nodrir artificialment de passatge l'opció del tramvia, el resultat aconseguit és molt poc encoratjador pel que fa a la captació de nova demanda de viatgers i a la reducció de viatges fets en vehicle privat. La majoria de la demanda captada pel tramvia que indiquen els “estudis” ja procedeix del transport públic, el bus. Aquests usuaris es veuen forçats a agafar el tramvia perquè s'eliminen les seves línies de bus!

El govern d'Ada Colau no avalua la ineficiència de l'eliminació de desenes de parades d'autobús existents i concentració en unes poques estacions de tramvia, ni estudia l'efecte que tindrà la pèrdua de connectivitat amb la xarxa de transport públic. No ha calculat l'impacte econòmic per al sistema que significarà el traspàs de 82.000 passatgers diaris que actualment circulen amb TMB i que passaran a un operador privat, ni tampoc els costos d'augmentar la participació pública en la concessió o el cost d'una possible recuperació. Tampoc no ha estudiat els factors potencials de contaminació directa i indirecta per l'execució de la infraestructura, ni tan sols s'ha avingut a avaluar les conseqüències derivades per la resta d'usuaris de la via (vehicle privat, vianants...) per la implantació d'una infraestructura fixa en superfície.

I com a píndola final, ressaltar una situació del tot inversemblant: en aquest procés d'anàlisi pseudotècnica realitzat per l'Ajuntament, TMB –l'empresa pública del transport de Barcelona– hi ha tingut des del primer moment un paper molt secundari. Una circumstància extraordinàriament negativa, per la pèrdua de coneixement i valor afegit.

La veritable pregunta que hauria de formular el senyor Albors és la següent: com és possible que des de l'Ajuntament s'accepti que el tramvia en superfície per la Diagonal és la millor opció per garantir la connectivitat si no ha tingut present tots aquests condicionants?

Una altra pregunta pertinent seria: què produeix aquesta fe cega en l'opció del tramvia per davant de l'opció del bus elèctric? Ignorància? Interès? Prepotència?

Són moltes les veus dels acadèmics i professionals, especialment aquells que fan una aproximació independent als estudis de l'Ajuntament, que coincideixen a afirmar que el bus elèctric és una opció millor. Tant des del punt de vista econòmic, vint vegades més barat, com per l'impacte en la mobilitat i el medi ambient. No podem tornar a caure en la cultura del sobredimensionament de determinades infraestructures o en una despesa indiscriminada.

Tampoc em puc estar de somriure quan el senyor Albors recomana en el seu article que a l'altura de Francesc Macià s'hauria de construir un túnel i una estació soterrada. Què ens costaria això? 100, 200 milions més? Que ràpid ens gastem els diners! Quan no són nostres tirem la casa per la finestra. Això faria que la taxa de retorn social del projecte, ja de per si –en el cas d'estar ben calculada– molt negativa, arribés a límits vergonyants.

El grup municipal de CiU no està en contra del tramvia, està definitivament a favor del transport públic, com ho demostra que en el període 2011-2015 el govern municipal de CiU va augmentar un 37% les seves aportacions a l'ATM, mentre que durant el mandat 2007-2011 el govern del PSC i IC les va reduir en un 11%.

Entenem que és prioritari disminuir el trànsit de vehicles privats de manera racional i progressiva per reduir la contaminació i guanyar espai per als vianants i a més visualitzem el tramvia com un excel·lent mitjà de transport quan la seva aplicació és l'adient per l'entorn i forma part del sistema de transport. A les grans ciutats europees, el tramvia s'articula com a corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s'implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics, on l'extrema densitat, com és el cas de Barcelona i de l'Eixample, el fa incompatible amb la seva tipologia (longitud, volumetria...) i la presència de vianants, bicicletes i interseccions semaforitzades cada cent metres.

L'aplicació del tramvia en superfície com a solució per millorar la connectivitat de la Diagonal perjudica el conjunt de la mobilitat de Barcelona, econòmicament és insostenible i té un efecte amplificador sobre la contaminació. Això són fets contrastables.

El bus elèctric és el mitjà de transport que ens aporta una solució tècnica més coherent, sense externalitats negatives i a un cost molt més raonable.

És feina de l'Ajuntament entendre la complexitat del problema, no frivolitzar amb les necessitats de les persones i buscar aquelles propostes més sostenibles, tant des del punt de vista financer com mediambiental.