Activitats i construccions en sòl no urbanitzable

La jornada dedicada a les activitats i allò construït del simposi sobre sòl no urbanitzable organitzat per la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya en el marc del Congrés d'Arquitectura, neix de l'estima de la terra i el patrimoni on vivim; de la preocupació per la pressió creixent sobre el territori. Es vol esbrinar quins són els límits d'aquest creixement i com pot ser el seu futur, alhora que hi ha la voluntat de reflexionar i aportar arguments i propostes que ens ajudin a aconseguir que les intervencions en els espais oberts garanteixin, a més de la preservació de la matriu biofísica i ambiental del territori, posar en valor el paisatge.

En un territori ple d'artefactes destinats a tot tipus d'usos no compatibles amb els urbans, es fa cada cop més evident que la legislació és bàsica per a la protecció mediambiental i per a l'equilibri entre les necessitats humanes i la sostenibilitat. Però també creiem que la capacitat d'un bon projecte pot ajudar al bon resultat de la implantació d'aquella activitat o construcció.

Per una banda, el territori sense urbanitzar es caracteritza pels usos agrícoles i ramaders, per l'explotació de recursos naturals i pel paisatge “natural”. Els magatzems agrícoles o les naus per a la ramaderia, els habitatges i construccions relacionades amb aquestes activitats deixen una empremta gran en els paisatges on s'implanten. Per altra banda, els espais oberts reben activitats econòmiques que no són pròpies del camp, però tampoc de la ciutat. També el sòl reservat per al creixement de pobles i ciutats, desendreçat i receptor de moltes activitats a precari és espai per a la reflexió.

Fer compatibles els requeriments d'activitats econòmiques en sòl no urbanitzable basats en models de continu creixement, amb el desenvolupament urbanístic sostenible és possible? És possible la utilització racional del territori a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures?

Les regles del joc no són, ni han de ser, les mateixes a tot el sòl no urbanitzable, sinó que estan en funció de la unitat de paisatge que estem analitzant. No és el mateix parlar d'una activitat al delta de l'Ebre o a la plana d'Urgell. Ni té el mateix impacte una instal·lació a la Cerdanya que a la Garrotxa.

Com que l'activitat humana i els valors del sòl agrícola i forestal canvien, haurem de reflexionar sobre com s'ha de fer per no malmetre el territori. Però, en general, són les activitats impròpies del camp les que causen un major impacte: instal·lacions per als serveis públics o per a la producció d'energia, infraestructures, activitats extractives, plantes de tractament de residus, abocadors, càmpings, cellers, hípiques, espais lúdics, circuits de motocròs, camps de golf, parcs eòlics..., aquestes ja estan admeses per la legislació vigent, però potser la llista s'haurà d'ampliar amb altres de noves que generin actiu i nous valors.

Ens plantegem també com s'ha d'intervenir en allò construït, què s'ha de fer amb les construccions existents sense ús, en paisatges amb molta pressió com són les carreteres amb marges replets de construccions abandonades, els espais de transició urbans o el paisatge del turisme.

Finalment, preguntarem si la gestió del sòl no urbanitzable ha de ser competència exclusiva dels ajuntaments o fóra bo buscar-ne d'altres lligades a la morfologia del territori.

Esperem que sorgiran idees per incorporar a la llei del territori en redacció, perquè creiem que l'urbanisme i la projecció arquitectònica i paisatgística han d'ajudar a disposar correctament les activitats econòmiques en el territori i resoldre els impactes negatius d'activitats abandonades sense cap valor arquitectònic ni patrimonial. Perquè ens estimem i necessitem la terra on vivim.