Cardiòlegs escriptors

El periodista Llibert Ferri, en un article recent a la revista El Temps (“Amb el cor i des de l'ànima”, 6-9-2016), posa d'actualitat un tema tractat en d'altres ocasions. Ens parla amb encert i prosa acurada del cardiòleg Joaquim Delclòs, conegut metge català, i del famós autor rus Maksim Óssipov, recentment de moda per l'obra El crit de l'ocell domèstic, que comenta la proximitat del cardiòleg en particular i dels metges en general a l'ànima humana. Espectador privilegiat de la vida i la psicologia humana, el metge té tirada a escriure relats de ficció amb una visió fonda i propera a la realitat.

Aquest article m'ha portat a recordar una conferència molt interessant que al voltant d'aquest tema ens donà fa pocs anys el prestigiós traductor literari del rus Ricard San Vicente. A través de la seva germana Ludmila, companya meva durant una colla d'anys a l'hospital municipal de Badalona, ens va enlluernar amb un repàs ampli i precís dels metges russos famosos per la seva obra literària. Recordo sobretot l'encesa defensa que ens va fer d'Anton Txékhov i de Mikhail Bulgakov, cosa que em portà llavors a rellegir alguna de les seves obres.

Ara Óssipov ens torna a posar el tema sobre la taula. Malgrat la diferència generacional, els uneix la mirada apassionada sobre la misèria, la malaltia i la condició humana quan és sotmesa al patiment. Són obres que tenen en comú la psicologia dels personatges i els aspectes socials i polítics dels ambients en què es mouen. En general són obres dures, intenses i pessimistes, que despullen la condició humana dels seus racons més foscos.

Jo, que, com Delclòs i Óssipov, sóc metge cardiòleg, també he començat a escriure de gran, amb la intenció de donar sortida a l'esperança mirant de subratllar la banda més positiva, en ocasions heroica, del ser humà. No descobreixo res de nou si afirmo que l'home, dotat de tots els instints animals destinats sobretot a la supervivència, disposa alhora d'una estructura mental en la part superior de l'encèfal que el fa capaç de sacrificar-se i viure per als altres. La nostra cultura ens permet mirar més enllà.

Convido el lector que no vulgui defugir aquestes qüestions que s'endinsi en la lectura d'aquests autors. En Llibert Ferri ens ho recorda en un article precís i ajustat.