El Born: no és un tema d'estàtues!

Aquests dies no he sentit pràcticament enlloc per què el Born va esdevenir el centre neuràlgic per excel·lència de la Barcelona i la Catalunya de 1700 i per què va rebre un milió de visitants en els primers sis mesos de la seva inauguració. És la història i la ciutat que amaguen a sota, i que treuen el nas en forma de ruïnes. És precisament la ciutat enderrocada per la guerra de Successió de 1714 que aflora en aquell indret concret. No en cap altre. Allà, els catalans i les catalanes vam perdre les llibertats com a poble. Vam deixar de ser-ho amb aquell “lliures o morts”.

Per tant, que el Born es convertís en la seu d'aquella època, en el lloc on recordar tot el que va passar aquells dies, setmanes i mesos de 1714, tenia tot el sentit del món. Per fi, el teníem. Un lloc per recordar la història. Una part de la història, és clar. Però la nostra història.

I jo em pregunto, per què? Per què un símbol acceptat per una immensa majoria es vol confondre entre les diferents etapes de la història? Per què un lloc que representa la plena llibertat de tot un poble s'ha diluït en mig d'una memòria col·lectiva? Què hi ha darrere d'aquesta voluntat? Què hi ha realment? Potser, només potser, el que hi ha darrere de tot aquest ball de bastons és que tots aquells símbols que de manera nítida ens recorden una època plena de llibertat es volen silenciar, es volen dissimular en un mar de confusió i tornem a preguntar-nos, per què?

Per tant, no és un tema d'estàtues sí o d'estàtues no. No és només un tema del lloc. Que també i que és important. El tema principal és la ferma voluntat de fer girar el cap en una altra direcció: el de tornar a posar l'accent en un projecte de República Espanyola que arribats a aquest punt algú vol encara utilitzar políticament però la història i els esdeveniments actuals la demostren impossible. Una direcció que sense cap mena de dubte no és per reforçar l'independentisme ni la voluntat de tot un poble de ser lliures. Sinó de reivindicar una altra cosa.

Última reflexió: la manera en què tot això passa, les maneres. A cop de volant, sense consens. Sense encomanar-se a ningú.

El contrapunt entre un Born i l'altre és evident, almenys fins ara. Un Born que recordava homes i dones lliures que en ús de la seva llibertat van preferir ser fidels a uns ideals contra un Born que aspira a ser un simple recinte d'exposicions. Els dos Borns ens parlen de la història, però de maneres ben diferents. Tant de bo hi hagi temps per replantejar-ho.