Opinió

A la tres

Operación Diálogo

“Preparin-se, que ara vénen uns dies de carícies i afalacs. Ens amanyaguen

Preparin-se, ja els ho vaig advertir diumenge, que ara baixa l'Operación Diálogo. I baixa amb la connivència de tots els mitjans de comunicació d'allà (i de la immensa majoria dels d'aquí, tot sigui dit), amb tots els altaveus predisposats a magnificar-lo, i amb la complicitat (i ara perdonin-me l'expressió) de tots els porucs i cagadubtes d'aquí, que és allò que a les estadístiques surt sota l'epígraf dels indecisos. Torna a venir una etapa de “diàleg i consens”. Enric Millo fa crides al diàleg, la Soraya Sáenz de Santamaría vol “unir voluntats” i evitar “escenaris de radicalitat” (com si l'ús que ells fan del TC no ho fos) i ara resulta que fins i tot Rajoy planifica que un dia d'aquests el Consell de Ministres es podria venir a reunir a Barcelona. Ha, ha, ha. La vicepresidenta Soraya ara ens començarà a caure simpàtica i vindrà a Catalunya a dir-nos que sí, que no l'havíem entès bé i que els quaranta i tants punts que el president Puigdemont va portar mesos enrere a Madrid a Rajoy per ser discutits, resulta que ara són tots tractables i acordables. Fins i tot el vicepresident Junqueras, l'independentista líder dels independentistes autèntics, es reunirà amb ella per parlar d'aquests punts i es faran, segur, una foto somrients. A Madrid han arribat, suposo, a la conclusió que internacionalment no s'estava entenent el seu immobilisme, mentre que el relat del clam al diàleg fet des de Catalunya estava tenint acceptació. Doncs ara, ja ho veuen, canvi de tàctica: ens passarem dies i dies –mesos, diria jo– sentint la seva predisposició al diàleg, a parlar allà on calgui i amb qui calgui, fins i tot sense línies vermelles. No descartin que un dia d'aquests fins i tot el rei acabi fent una crida al diàleg a les dues parts. Millo i el seu discurs d'ahir de presa de possessió del càrrec n'és el màxim exponent, d'aquesta nova estratègia del PP: “Volen diàleg? Doncs els en donarem!” Aquesta és la nova estratègia popular. Amanyagar-nos. Carícies i afalacs. Donar-nos peixet mentre van fent via judicialment (que això sí que és una prova de diàleg) i no accepten el tracte bilateral que els demana Puigdemont. La sort (o la desgràcia) és que, un cop més, la clau de l'èxit o el fracàs de la seva nova estratègia no la tenen pas ells. La tenim nosaltres. I es diu unitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia