Ni vint-i-quatre hores

Ni vint-i-quatre hores, no va trigar l'executiu espanyol (i el PSOE, i C's... i uns quants més) a respondre l'article conjunt que dilluns el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras publicaven a El País, que és aquell diari que un dia havia sigut d'esquerres i progre. I ara vostès es podrien pensar que me'n sorprenc. No pateixin. De cap manera. Era perfectament previsible. Si quan dos milions de catalans han sortit al carrer a Espanya pràcticament ningú no s'ha parat ni dos segons a reflexionar sobre el que està passat (i el perquè), era perfectament previsible que l'article Puigdemont-Junqueras durés allò que en diuen un Telediario. La Moncloa (bé, fonts de la Moncloa, perquè la Moncloa ja no perd el temps contestant a un president i un vicepresident de Catalunya) ha deixat clar, un cop més, que res d'assemblar-se a Escòcia i que aquí la democràcia que es practica és la de la llei de l'embut o la del TC. I han fet sortir aquest noi tan simpàtic i dialogant que es diu Enric Millo, que amb un somriure sota el nas diu el mateix que els altres. La sucursal del PSOE a Catalunya ha vingut a dir tres quarts del mateix i Iceta ha recordat al tàndem Puigdemont-Junqueras que desobeeixen el TC, que és aquell tribunal que fa quatre dies tenia un president que ara diu que els han fet fer política i que el dret a decidir cap perfectament a la Constitució. Molt bé. Ni vint-i-quatre hores. Ni vint. Ni dotze, probablement. Però no pateixin. L'article Puigdemont-Junqueras (un fet insòlit i excepcional) a mi em sembla que s'havia de llegit molt més en clau interna que externa. En clau externa és un missatge clar, contundent, però que no és ni serà el darrer. I més si tenim en compte que el Pacte Nacional pel Referèndum encara treballa (ingènuament o no) pensant en un referèndum acordat. L'article Puigdemont-Junqueras, no s'enganyin, deia, calia llegir-lo sobretot en clau interna. Els dos líders de JxSí deixen clar, negre sobre blanc, amb fermesa, que van a la una (la literatura al voltant d'aquesta afirmació ja saben que és infinita), i s'interpreta que ni TC ni judicis de corrupció els aturaran. I que d'eleccions a la cantonada darrerament se'n parla sobretot en aquells mitjans que les voldrien.