5.500 mestres més, benvinguts!

La reunió va durar quatre hores. Si pels fruits els heu de conèixer, val a dir que la trobada va ser profitosa. El Departament d'Ensenyament i els sindicats de mestres van arribar a l'acord que per al curs que ve, l'1 de setembre, s'incorporaran a l'escola 5.500 mestres més. A part de celebrar aquesta bona notícia que ha d'ajudar, en principi, a la millora de l'ensenyament, ens permetem davant d'un esdeveniment tan extraordinari per la seva magnitud d'ampliació i abast preguntar-nos: d'on sortiran aquests milers de mestres?, de la bossa comuna de sol·licitants per proveir noves places?, de les llistes d'interins? Hauran cursat la carrera pròpia dels mestres o qualsevol altra d'universitària si és que no n'hi ha prou amb diplomats o llicenciats en ciències de l'educació?

De 2.800 a 3.000 d'aquesta dotació es necessitaran, segons es fa saber, perquè els mestres ja en exercici puguin recuperar l'hora lectiva que les necessitats pressupostàries anteriors els hi havia afegit. Els mestres restants nous incorporats, 2.000 aproximadament, seran per fer millores educatives com ara els desdoblaments de classes, reducció de nombre d'alumnes per classe, increment de personal en escoles d'alta complexitat. Ho ha explicat el director general de Recursos Humans, el Sr. Garcia Plata. S'hi esmerçaran en aquesta operació 140 milions d'euros. Fa estrany que en la relació de millores no s'esmenti la reposició del suport lingüístic en aquells centres que suara se'ls ha suprimit adduint altres necessitats imperioses. I aquest suport es prestava en indrets on la necessitat de treballar l'aprenentatge i consolidació de la llengua és més que vital per a l'aplicació del model educatiu català. Ha de ser una exigència recuperar-lo.

Els metres que hauran d'ocupar les noves places hauran de disposar d'uns requisits i d'uns coneixements ben necessaris. Ser titulats en primer lloc i satisfer els requisits físics i psíquics necessaris per al bon desenvolupament de llur funció, això ja es dona per fet. Però sobretot caldrà que siguin conscients i capaços de saber que s'incorporaran al model educatiu propi de Catalunya, diferent i de qualitat, que li ha valgut el reconeixement nacional i internacional i que té una llengua pròpia per vehicular els ensenyaments, l'educació i la relació a l'escola.

Al cap i a la fi, s'hauran d'incorporar a la docència no per fer de mestres, sinó per ser-ho. I tenir ben present que el mestre és el qui allibera, i en conseqüència la seva funció alliberadora neix per la consciència pròpia de ser model de bona relació, d'atenció i model lingüístic. Serà bo que esdevingui com un pont entre l'escola i l'entorn per millorar-lo. Que recordi i practiqui que el mestre ha de ser un persona de cultura i que la formació específica i global, en aquest ofici, mai no s'acaba. I a més, capacitat d'empatia amb els educands, vocació de transformar la societat i de considerar que ensenyar no és la funció vital de l'educació: la funció vital de l'educació és aprendre, ja ho deia Aristòtil.

Educació és totalitat (Llull 1313). Igualment el model educatiu català. Ha de ser totalitat: escola catalana en llengua i continguts i actituds positives per a allò que representa Catalunya. Amb aprenentatge d'altres llengües i valoració de poliglotisme com una riquesa de la nostra societat, valoració que porta inserida el compromís de la dedicació primordial d'allò que és propi, la llengua catalana.

No hem pretès dictar una lliçó de pedagogia, només alertar que la incorporació al sistema educatiu de 5.500 nous professors és una ocasió extraordinària per millorar el cos i l'ànima de la nostra escola.

Una darrera qüestió: qui farà avinent als mestres nous que s'incorporin l'1 de setembre a l'escola que entren a formar part d'un model educatiu que es diu escola catalana en llengua i continguts? Tot indica que ho ha de fer l'administració, i el seu representant en el centre educatiu és el director. I la inspecció, que sempre ha de vetllar per la qualitat i el rendiment escolar, però.