Finances cap a la plena sobirania
Les finances, tant en deute com en liquiditat, de la Generalitat han millorat de forma important en els darrers 18 mesos. En aquesta millora hi han jugat un paper clau tres elements: en primer lloc, la pròrroga pressupostària pel no de la CUP al primer projecte del govern de Junts pel Sí; en segon, la millora de la situació econòmica que ha suposat un augment de la recaptació i que l'Estat estigui complint amb els seus pagaments i, en tercer però no menys important, la millora de la gestió en molts àmbits. Un exemple d'aquesta millora és que mentre que l'any 2015 es van haver de demanar 11.700 milions d'euros al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), l'any passat van ser 10.000 i aquest any, 7.800.
De forma gràfica, això vol dir que la Generalitat ha passat de tenir l'aigua al coll a tenir l'aigua a l'alçada del pit. Alegria, cap. Però perseverant en la millora de la gestió, aquestes finances situen el país en un bon punt de sortida en el camí cap a la plena sobirania, ja que l'economia és un element clau un cop la resolució de govern porti el país al referèndum. Aquesta millora és fonamental, en aquest trànsit, per dues raons: perquè facilita la feina a l'hora de fer els pagaments i aconseguir diners un cop Catalunya, com a estat independent, tingui la via lliure que ara no té. Bé, ara no només no té capacitat per endeutar-se sinó que cada any té un dèficit fiscal d'uns 16.000 milions d'euros. I perquè el fet que Catalunya hagi reduït el seu endeutament i hagi substituït els crèdits que complien per diners del FLA fa que ara per ara dues terceres parts del deute català estiguin en mans de l'Estat, cosa que també és una carta a l'hora de negociar una separació pactada si en el referèndum guanya el sí a la independència.