Amb relació a l'acolliment de menors
El govern de Catalunya a través de l'ICAA (Institut Català d'Acolliment i Adopció) ha anunciat l'increment de les ajudes que es donen a famílies que acullen menors com a alternativa al seu ingrés en un centre. Des de fa uns mesos s'estan fent campanyes per fomentar aquesta alternativa. Els responsables d'aquests organismes farien bé de preguntar-se per què costa tant trobar famílies que vulguin acollir. És una cosa que no s'acaba d'entendre en una societat tan profundament solidària com la nostra. Potser moltes famílies que acudeixen a Aprodeme, l'Associació per a la Defensa del Menor, tindrien respostes: són famílies que han acollit menors i que se senten maltractades per l'administració, mers instruments. Persones crítiques amb un sistema que coneixen bé, que no genera confiança i que està sent seriosament qüestionat des de molts àmbits, inclosos el judicial o el polític. Benvingut sigui l'increment d'ajudes o les campanyes d'informació, però la solució per a aquests menors no vindrà per aquesta via. És urgent repensar el nostre sistema de protecció, perquè ara és gairebé exclusivament intervencionista i dedicar molts més esforços a la prevenció i l'ajuda a les famílies. No s'entén que el nostre sistema prefereixi gastar 4.000 euros al mes en un menor ingressat en un centre, abans que dedicar aquesta quantitat, o molt menys, a ajudar la família amb dificultats.