Justo del Gran Poder

Dissabte passat al matí vaig fer a peu el camí de casa als nous estudis de la ràdio i la televisió de Mataró que a aquella hora s’inauguraven. Vaig passar per davant d’una altra ràdio, la delegació que Radio Taxi de Justo Molinero té a la ciutat, i vaig veure a la porta una furgoneta de Càritas. Uns homes hi carregaven capses i sacs plens d’aliments que treien del magatzem de la planta baixa dels estudis. Un em va informar: “Justo Molinero va fer ahir un festival a favor de Càritas a l’Illa Fantasia de Premià de Mar, i aquest és el material que va recaptar dels assistents i dels oients, només a Mataró.” La central de Radio Taxi es troba a Santa Coloma de Gramenet. Suposo que allí la col·lecta devia ser més gran.

Fa uns anys, amb motiu d’una catàstrofe a escala nacional que ara mateix no recordo, Justo Molinero va emetre una crida dramàtica a la solidaritat. Els carrers que a Mataró conflueixen a l’emissora es van col·lapsar de gent vinguda dels barris de l’antiga immigració, on el radiofonista té el gruix dels oïdors. Duien coses de menjar, roba i joguines. L’endemà es van embussar els carrers d’entrada i sortida de la ciutat perquè els tràilers que van anar a recollir el material no podien girar per les cantonades. En vaig fer una crònica que vaig titular “Justo del Gran Poder”, evocant el Sant Crist que desfila per la Setmana Santa andalusa. A l’al·ludit li va fer gràcia i em va convidar a dinar als estudis de Santa Coloma: gambes, pernil de jabugo... Menú Justo Molinero. Durant anys, tots els polítics han volgut ser entrevistats per Justo Molinero, la veu amb qui tants s’identifiquen. Jordi Pujol va basar els bons resultats de l’àrea metropolitana a la projecció que Radio Taxi li proporcionava.

Vaig arribar a l’altra ràdio, la que era objecte d’inauguració. M’hi vaig trobar l’alcalde, David Bote. És socialista i contrari a facilitar l’enclavament d’urnes el primer d’octubre. Ni el vaig pressionar i ni tan sols li vaig treure el referèndum. Ho dic perquè alcaldes de la seva línia i potser ell mateix afirmen sentir-se tothora coaccionats i increpats. Uns dies abans hi havia hagut una manifestació favorable al referèndum davant l’ajuntament. Vaig pensar que els meus conciutadans algun joc de paraules impertinent confeccionarien entre el cognom “Bote” i la petició de votar, però la correcció va prevaldre. Tot net i civil, i el dret a expressar-se i reclamar exercit. Quan escric això, els alcaldes favorables al referèndum acaben de ser pressionats, advertits i amenaçats de presó per la justícia espanyola. Justo Molinero, des de l’emissora, acaba també de cridar a la participació, sigui amb un sí o amb un no, esgrimint el dret elemental de votar. Si surt el santcristo gros, no hi ha qui ho pari.