Reculada laboral a França

Fins i tot França, que sempre havia estat un referent europeu en relació amb la protecció dels drets laborals, s’encara a una reforma a la baixa que la pot equiparar als tristos nivells de la legislació vigent a l’Estat espanyol. Difuminats els efectes de l’eficaç operació de màrqueting que va acompanyar el seu desembarcament a l’Elisi, el president Emmanuel Macron ha mostrat finalment la seva pitjor cara. I ho ha fet impulsant un nou marc de relacions entre els treballadors i els empresaris, en compliment del seu programa electoral. Un nou marc pensat, evidentment, per afavorir els segons en un context econòmic de tímida recuperació.

Les mobilitzacions viscudes la setmana passada a diferents ciutats franceses en contra dels plans governamentals de moment són només un advertiment del que pot passar aquesta tardor. Els sindicats, que afronten el desafiament dividits, van aplegar milers de persones en unes concentracions que van acabar amb actes vandàlics, en la línia habitual que en aquest país acostumen a adquirir sempre les protestes vinculades als drets socials. Però les autèntiques mobilitzacions, les més massives, arribaran si el president Macron signa finalment l’ordre que significarà l’aplicació de la nova legislació.

Entre d’altres coses la nova normativa abarateix les indemnitzacions dels acomiadaments i eixampla les raons per decidir-los. I, en aquest mateix sentit, ja no deixa en mans judicials la determinació de la quantia, com passava fins ara, sinó que s’estableixen uns nivells d’aplicació general. Sí, pel que fa a la protecció dels drets laborals, França recula i, amb això, reculem una mica més tots plegats.