Això va de democràcia

D’una manera interessada, perquè admetre el contrari obligaria a fer intervenir la política, el govern d’Espanya ha presentat de sempre la petició del dret a decidir dels catalans com un problema d’ordre públic. Exagerant conductes que al Congrés espanyol són gairebé costum quan hi ha majoria parlamentària, sigui del PP o sigui del PSOE, l’Estat espanyol ha declarat la il·legitimitat de totes les lleis aprovades al Parlament que emparen la consulta del primer d’octubre. I no només això: també ha desplegat la seva estratègia de la por i ha menystingut el diàleg i el pacte. Amenaça polítics, voluntaris i mitjans de comunicació. Restringeix drets democràtics com el d’expressió, reunió, impremta i lliure difusió d’idees pacífiques. L’Estat s’escuda en el fet que el referèndum és una ruptura de la convivència. Però aquesta particular interpretació no resisteix la confrontació amb la realitat. És lamentable veure, també, com alguns intel·lectuals i personalitats significades que s’esquincen les vestidures pel presumpte atac a la democràcia que representa la invocació a les urnes callin davant la vulneració de drets humans.

Les amenaces han arribat a tots els alcaldes de Catalunya. No només als que demanen el sí, sinó a tots els favorables al dret a decidir. També als que no es pronuncien, però que, abans que tot, són demòcrates i saben que la voluntat popular ha de ser escoltada. Aquesta és l’actitud que ha pres l’alcaldessa Colau. Hauria pogut fer com altres i adoptar una posició còmoda. Però després de reflexionar i escoltar les bases, va optar per avalar el dret a decidir. L’escalada repressiva del govern espanyol hauria de fer veure a altres que dubten, aquí i a Espanya, que el debat sobre el primer d’octubre ja no es només sobre el dret a decidir, sinó sobre la democràcia espanyola.