Un país per als meus fills

Soc de la dècada dels 70. Com tots els pares de la meva edat he educat i educo els meus fills d’una manera oberta, dient-los que hem de poder parlar d’absolutament tot, sense neguit, perquè així podrem entendre més bé la complexitat del món que ens envolta. No hi ha temes prohibits en els debats familiars i la veu de la més petita de casa, la Laia, val tant com la de qualsevol dels altres.

Em costa imaginar com puc explicar la situació política actual a Catalunya als meus fills. No trobo les paraules... Com pot ser que la presidenta del Parlament i tota la mesa hagin rebut una querella simplement per haver permès parlar del dret a l’autodeterminació de Catalunya? És que en política no es pot parlar de tot? No és el deure dels polítics arribar a acords que recullin la voluntat del seu poble? Però això no es pot fer si una de les parts no tan sols no escolta l’altra, sinó que a més n’obstaculitza l’acció política amb tot el poder de l’Estat i sense fer cas de totes les lleis quan li convé (querelles, escorcolls, detencions arbitràries, confiscacions...).

Sigui el que sigui el que acabi passant amb la independència de Catalunya, el que podem afirmar de totes totes és que res no tornarà a ser igual. S’han ultrapassat totes les línies vermelles de la democràcia i ara ja ningú es defineix com a apolític en un context històric com aquest. Hom té una opinió legítima, sigui la que sigui, i el debat polític és més present que mai al carrer, a la feina, amb els amics. Això em satisfà, perquè anhelo un país madur, democràtic, obert, modern, lliure, on tothom valori el seu vot com el que és: un mandat per als nostres polítics, que són on són perquè nosaltres els hem triat, per res més. Aquest és el país que vull per als meus menuts.

Diuen que no valorem allò que tenim fins que estem a punt de perdre-ho. En Rajoy i la seva colla ens han fet un gran regal: per si encara quedava algú indecís, els dubtes s’han esvaït completament davant d’aquest atac a la democràcia.

L’1 d’octubre ens veurem davant les urnes! Votarem!