‘Delenda est Catalonia’

Voltaire enalteix Catalunya el 1751 i escriu: “Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra i dels que estan millor situats. Regada per preciosos rius, rierols i fonts, tant com la vella i la nova Castella estan privades d’ells, produeix tot allò indispensable per a les necessitats de l’home i tot allò que pot afalagar els seus desitjos: arbres, llavors, fruits i llegums de totes classes. Barcelona és un dels més esplèndids ports d’Europa, i el país proporciona tot el necessari per a la construcció d’embarcacions. Catalunya, en fi, pot prescindir de l’univers sencer, i els seus veïns no poden prescindir d’ella.”

Quevedo, digué: “En tanto que en Cataluña quedase algún solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra.” En la seva obra El Buscón diu: “El catalán es la criatura más triste y miserable que Diós crió y que son los catalanes el ladrón de tres manos.” Expressions que supuren una rabiosa enveja malaltissa.

Dues són les causes d’aquesta virulència històrica caïnita: la fermesa dels catalans a rebutjar ser assimilats i castellanitzats i la por a la revisió històrica: la usurpació de la història catalana. Per reeixir necessiten esborrar la nació catalana, esmicolant la llengua, tergiversant la cultura i falsejant la història. L’Església catòlica deu una reparació al poble català.