A la Farners Avellaneda Roura

Ens has deixat aquest mes. T’estimem. Les teves amigues de sempre.

Sempre més et veuré / com aquell dia / que fèiem córrer la pedra llisa. / A l’avinguda dels raïms / hi penjaven grocs i malva / com maragdes roents. / Ens miràvem els rostres i rèiem / amb boques de dents blanques. / Tota la ingenuïtat / ens duia a creure / que arreu del món / els dies eren llisos, / com els nostres, / prop de la glorieta de piti-mini / dels estius. Quan queia la tarda, / corríem a amagar-nos / al quarto del safareig. / Sempre seré allà amb tu / empassant-me l’aigua fresca / de l’aixeta, prop del llimoner. / Sempre reies, i jo / també reia amb tu. / L’olor de les llimones, / amb el gust dolç del roser / de prop de la barraca, / m’han acompanyat per tot arreu.