Un objectiu prioritari

El nostre país està vivint un temps especial d’una gran transcendència. Uns moments carregats d’emocions, inquietuds, neguits, pors i incerteses. I de molta indignació, però també d’il·lusió i esperança. Dintre d’aquest garbuix de sensacions, els darrers dies en tinc dues que voldria exposar aquí perquè em semblen significatives i oportunes. I ho faig, és evident, des d’una posició mental i emocional identificada amb un procés que, tant si ens agrada com si no, ens afecta a tots. D’una banda, faig una valoració molt positiva de la capacitat d’autoorganització del nostre poble, demostrada fent un referèndum en unes condicions de gran violència repressiva, i també en la capacitat de bloquejar les comunicacions per carretera del país durant la jornada del dia 8. D’altra banda, tinc molt clar que, ara, el nostre objectiu prioritari és guanyar les eleccions del 21-D. I per fer-ho no ens ajudarà gens ni mica que durant els dies que manquen se segueixin bloquejant les carreteres. Emocionalment entenc aquests actes. La repressió que estem patint és intolerable. I ben segur que seran necessaris quan el govern espanyol no accepti el resultat electoral si guanya l’independentisme. Ara, però, ens resten vots. Les molèsties que ocasionen als usuaris fan que molts dels no del tot convençuts dels beneficis de la independència s’hi posin en contra. Això no ens interessa gens.