L’autèntic debat sobre les escoles

Ciutadans i el PP han promogut gairebé alhora dues iniciatives que tenen per objectiu consagrar legislativament una mentida: que a les escoles de Catalunya, i ara a les del País Valencià i les Illes, s’adoctrina la infància. Una mentida que cau per la seva pròpia base. Les escoles del País Valencià i de les Illes continuen sent les mateixes que quan hi governava el PP. El que hi ha al darrere d’aquesta mentida és obvi. Ciutadans no sorprèn: un dels seus eixos fundacionals és posar fi al model d’immersió.

Com que ara estem en campanya, els dos partits no s’hi posaran d’acord. Tampoc ho farien, perquè qualsevol iniciativa legal no es podria circumscriure als Països Catalans, sinó que, per respectar el principi de la igualtat que tant s’enarbora, s’hauria d’estendre a Espanya, un fet que seria vist amb recel per determinades institucions i cercles d’opinió. Al darrere de la mentida de l’adoctrinament, però, hi ha una altra raó cardinal. Igual que es fa recaure en Rússia la responsabilitat de la desastrosa campanya de comunicació internacional d’Espanya, ara es busca un culpable de l’auge independentista. Culpa de l’escola, sí. Perquè si no, el PP i Ciutadans haurien d’admetre que són incapaços de fer política democràtica per anar al fons dels problemes.

Mentrestant, les mentides tapen l’autèntic debat, el dels problemes reals de la gent, com el PP i Ciutadans es complauen a repetir. I aquest debat no és altre que la formidable taxa d’abandonament escolar i que l’Estat espanyol és incapaç d’abandonar la mediocritat en els informes educatius internacionals. Segurament perquè l’escola no interessa, si no és per utilitzar-la com a ase dels cops de la seva ineptitud política.