Reafirmació europeista a Brussel·les
Desenes de milers de catalans es manifestaran avui al cor d’Europa, a Brussel·les, amb la intenció de fer saber al món la repressió que pateix Catalunya des del referèndum de l’1 d’octubre, i de demanar l’alliberament dels presos polítics, els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn. L’aparell de propaganda del PP –amb, com sempre, el suport entusiasta del PSOE i Ciutadans– intenta fer creure que aquesta és una manifestació antieuropea, quan en realitat és una mostra més de l’europeisme que ha caracteritzat històricament un moviment catalanista que s’ha emmirallat més en París que en Madrid.
I és una mostra més d’europeisme d’entrada pel reconeixement que és a Brussel·les on es pot incidir reclamant una solució política a una crisi política. Cert és que la capital belga ha estat també l’escollida pel president Carles Puigdemont i part del seu govern per exiliar-se, però la tria de la ciutat per part de la societat civil respon més al simbolisme europeista, sense deixar de banda, òbviament, el suport als polítics catalans represaliats amb l’exili.
La jornada d’avui al cor d’Europa ha de ser, de nou, una gran mostra de la capacitat de mobilització decidida, persistent, cívica i pacífica de la societat catalana. I ho ha de ser tot i admetre que la reacció de les institucions europees –no pas de l’opinió pública europea– ha estat tèbia davant el nivell de repressió del govern espanyol exemplificat en les càrregues policials de l’1-0. El moviment independentista ha apostat, però, sempre, pel diàleg, i Europa n’és el camí.