Contra la reconciliació

El senyor Rafael Catalá, que actua més com a ministro Justiciero que com a ministre de Justícia, acaba d’anunciar que el govern del PP pensa aprovar, amb el suport dels sempre moderats senyors de Cs, una llei que prohibeixi els indults a polítics condemnats per rebel·lió i sedició, perquè així respondran a una “verdadera demanda social” que, segons ell, hi ha sobre el tema. No sé a quina demanda social es refereix, llevat que sigui a tots aquells vergonyosos i ofensius crits de “Puigdemont, a prisión”, l’eslògan més sentit durant les manifestacions unionistes a Barcelona. El més lamentable de tot plegat és que les seves paraules posen en evidència tant el seu esperit despietadament venjatiu com la seva nul·la voluntat de buscar cap mena de solució política al conflicte català, en optar únicament per la via de la repressió judicial pura i dura.

Al desembre Miquel Iceta va manifestar que, en interès de la reconciliació, en algun moment s’hauria de plantejar la possibilitat d’indultar els polítics catalans acusats de rebel·lió i sedició si finalment eren condemnats,i el diputat de Cs Juan Carlos Girauta s’hi va oposar enèrgicament. Ara, al Preguntes Freqüents del 3 de febrer, la senyora Arrimadas va manifestar la seva satisfacció davant la voluntat de reconciliació expressada pel president del Parlament quan va dir que volia contribuir a cosir la societat catalana. Jo em pregunto: la Sra. Arrimadas té amnèsia o li agrada fer broma, és a dir, la comèdia negra? O potser té un doble llenguatge, com en el cas de la llengua?