Estrasburg

Molts juristes opinen que les actuacions del TS respecte als encausats pel procés sobiranista són, si més no, sorprenents. Especialment pel que fa a la qualificació dels delictes de rebel·lió i sedició, i la inusual gestió de la presó preventiva. En el seu moment, la justícia belga ja va deixar clar que no considerava provades ni la rebel·lió ni la sedició, per manca de violència per part dels encausats. Per això, es va retirar ràpidament l’euroordre que s’havia cursat contra Puigdemont. Respecte a la presó preventiva, no sembla lògic que un jutge pressuposi que un encausat pugui en el futur fer algun acte delictiu i es curi en salut i s’avanci als fets, negant-li la llibertat vigilada o controlada. És com si ja s’hagués fet el judici i s’estigués aplicant la sentència. Per tot això, JxCat i ERC volen portar aquestes actuacions, que consideren parcials, al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. El que passa és que casos semblants al tribunal han tardat 8 o 9 anys a resoldre’s i això no és eficaç. Hi hauria d’haver una sala especial que pogués resoldre en un màxim de 3-4 mesos casos urgents i clars com aquest. La justícia europea ha de protegir millor els seus ciutadans d’actuacions poc democràtiques dels propis governs.