Sis mesos després dels atemptats

Només ha passat mig any des que la barbàrie gihadista va colpir Catalunya amb els atemptats de Barcelona i Cambrils, amb el tràgic balanç de 16 morts i 130 ferits. És una certesa que la vertiginosa seqüència d’esdeveniments polítics lligats al procés sobiranista ha posat en segon pla el dol inherent a una situació tan excepcional com la viscuda el mes d’agost passat. Per això és necessari i oportú recordar el que va passar, escoltar els testimonis i destacar l’extraordinària reacció del país des del minut zero de l’atemptat i en els dies posteriors. Des de la solidaritat dels ciutadans intentant ajudar les víctimes, a la professionalitat i entrega del personal dels serveis d’emergències mèdiques, CAP i hospitals, la ràpida intervenció sobre el terreny de la Guàrdia Urbana i la capacitat i eficàcia dels Mossos d’Esquadra en la neutralització dels autors dels atemptats i la gestió de la crisi.

La perspectiva que donen aquests mesos, però, permet també fer una reflexió esperançada sobre la resposta de la societat catalana com a conjunt a una agressió que en altres llocs ha generat brots de xenofòbia o reaccions paranoiques que han derivat en retallades de drets i llibertats. Ningú està vacunat contra els sentiments de ràbia, incomprensió, por o indignació que provoquen situacions com la viscuda, però també és cert que la societat catalana sempre ha estat oberta i té del tot integrat el seu caràcter integrador i intercultural. És probable que això hagi ajudat a donar una resposta mesurada, intolerant amb els terroristes, però respectuosa amb la comunitat musulmana, gelosa de les seves llibertats i en tot cas amatent a poder resoldre aviat les ombres que encara ara planen sobre el qui i el com dels atemptats.