Súbdits

Fins quan hem de suportar aquesta situació de menyspreu i vassallatge medieval? Fins quan hem de ser els proveïdors forçats d’empreses catalanes? Fins quan permetran que el Mobile World Congress es celebri a Barcelona? Fins quan el dret diví i de conquesta ens subjugarà?

Sota l’estora del Segle d’Or castellà. Empremtes catalanes als segles XVI i XVII és una obra de Lluís Batlle i Rossell. En aquesta obra, l’autor analitza el buit en la literatura catalana que va des del segle XVI fins ben entrat el XIX i que hauria anat a engreixar la literatura castellana.

El terme romanç designava en una certa època només la llengua catalana de les quals derivarien, més tard, les llengües romàniques, que no serien pas filles del llatí. La llengua comuna d’Espanya no era el castellà. Ho diu a l’obra catalana del 1572 Directorium curatorum.

Al llibre de cavalleries Primaleón, editat a Venècia el 1534, diu “lo mismo hizo el que esta ystoria compuso en romance Castellano / que tuvo gran excelencia aplicando las hazañas de los cavalleros Castellanos en Grecia y en extraños Reynos”. És evident la substitució. A Grècia van anar-hi els cavallers catalans.