Com ens sentim les persones amb SD?

Les persones amb síndrome de Down (SD) tenim sentiments. Quan m’assabento que hi ha persones a qui no han permès entrar a un pub, allotjar-se en un hotel o no poden votar pel simple fet de tenir SD, em sento trist i humiliat. I no només per la discriminació que això representa; sinó perquè la societat s’ha deixat perdre l’oportunitat de conèixer-nos. Si ens haguessin conegut una mica, no ens haurien marginat.

Us proposo un exercici: que les persones que no teniu discapacitat intel·lectual us poseu a la pell d’una persona amb SD. Per exemple, com us sentiríeu si no us deixessin allotjar en un hotel tot i tenir reserva? Qualsevol discriminació posa en perill la nostra autoestima. Posar-se a la pell de l’altre significa ser comprensiu i entendre què li pot passar i acompanyar-lo en els mals moments. Em preocupo quan veig que una altra persona està plorant o ho passa malament. Posar-se a la seva pell, intentar comprendre-la i ajudar-la no és tan difícil. En definitiva, el que no vols que et facin a tu, tu no ho facis als altres. Així de simple.