Resposta unitària

La resposta de l’Estat al referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre passat, expeditiva amb els escorcolls i detencions del 20 de setembre i brutal amb la violència policial de l’1-O, ha esdevingut inexorable i vergonyosa en la repressió judicial, que ahir va tenir un dia trist i senyalat amb l’ingrés a presó de cinc membres més del govern Puigdemont, l’exili de Marta Rovira a Suïssa, i la interlocutòria amb què el magistrat del Tribunal Suprem processa vint-i-cinc dirigents independentistes per rebel·lió, malversació o desobediència. L’Estat pretén decapitar el moviment independentista i dissuadir la part de la societat catalana que li dona suport, i per aconseguir-ho no ha dubtat d’acarnissar-se amb els investigats amb vulneracions de drets i amb un relat ‘ad hoc’ que no respon als fets però amb el qual busca el càstig més dur possible.

Aquesta ofensiva de l’Estat espanyol posa Catalunya en la situació més crítica i complexa de la seva història recent, amb la política segrestada, els drets i les llibertats amenaçats i el futur com a país compromès. No hi ha dubte que aquesta situació exigeix una resposta de la societat catalana, serena i pacífica com sempre, però tan contundent com sigui possible i tan persistent com calgui per fer entendre a Madrid que amb la repressió no aconseguirà el seu objectiu. Milers de ciutadans van sortir al carrer ahir per denunciar aquesta repressió que posa en perill la democràcia i la convivència al cor d’una Europa que, de moment, s’ho mira insòlitament com a mera espectadora. Cal exigir als polítics catalans, siguin o no independentistes, que estiguin a l’altura de la gravetat del moment i siguin capaços d’actuar units d’una vegada per defensar la democràcia i el país d’aquest atac indigne.