Cal direcció política en la resposta
Els darrers empresonaments de membres del govern català per part del jutge del Suprem Pablo Llarena i la detenció del president Puigdemont a Alemanya han desfermat una comprensible onada d’indignació en àmplies capes de la ciutadania i les conseqüents protestes. Manifestacions i talls de carreteres han estat les principals mostres de rebuig a la repressió contra els líders polítics catalans, que han servit com a via de canalització de la ràbia per la vulneració de drets fonamentals que perpetra l’Estat espanyol. Una mobilització legítima que cal mantenir sempre en la dinàmica pacífica i cívica que identifica el moviment republicà català. Ara bé, també cal una reflexió sobre la necessitat d’evitar accions improvisades, disperses i amb un consum d’energia cívica i social que el país ha de poder concentrar de la manera més efectiva.
La recuperació d’una direcció política que lideri la resposta a la repressió de l’Estat i impulsi la implementació de la República és, doncs, una urgència. Per això, resulta imprescindible que els partits republicans arribin immediatament a uns acords que permetin reconduir la situació amb una estratègia compartida i que aglutini forces amb objectius concrets i eficients. És cert que la situació de les forces republicanes és dramàticament precària, amb els seus principals dirigents a la presó o a l’exili. La qual cosa limita molt la seva operativitat. Circumstàncies que haurien de generar la comprensió de la ciutadania. Però és hora de regenerar lideratges i travar acords que permetin fer front a la situació amb fermesa des d’un lideratge compartit entre els partits i les principals organitzacions de la societat civil i que maximitzi els recursos a l’abast del moviment republicà.