Reparació als mestres de la Seu

El sobreseïment lliure de la causa penal contra els vuit professors de la Seu d’Urgell que van ser acusats d’un delicte d’incitació a l’odi pel tractament que van fer a classe dels fets de l’1-O tanca un procés judicial que no s’hauria d’haver produït mai. L’Audiència de Lleida deixa molt clar la inexistència de cap delicte d’odi en l’actuació del professorat. Un tipus delictiu que s’està utilitzant per sectors de l’unionisme espanyol de manera tergiversada per fer una veritable persecució ideològica. Es demostra així que el suposat conflicte al col·legi Mossèn Albert Vives és totalment artificial i que la demanda d’algunes famílies lligades amb la Guàrdia Civil no ha fet res més que generar problemes on no n’hi havia.

Les famílies demandants haurien de reflexionar sobre la nefasta contribució que han fet a la convivència del centre escolar del qual formen part i, a més, el mal fet als seus propis fills. És un greu error portar a la via judicial aquesta qüestió quan, com a pares, en cas de tenir alguna legítima preocupació, disposen de canals interns en el sistema educatiu per aclarir-ho. I si la querella és connivent amb l’estratègia política en marxa d’estigmatització del model escolar català, encara pitjor. Per això caldria aclarir amb quina autoritat i objectiu es va fer, doncs, la investigació realitzada per la Guàrdia Civil també en altres col·legis de la Seu. Finalment, un tema tan sensible que s’ha acabat arxivant no hauria d’afectar durant tot un curs una comunitat educativa. A la Seu s’ha optat per la discreció, però el col·legi ha afrontat –com en el cas de l’institut de Sant Andreu de la Barca i altres centres– una situació lamentable amb el lògic neguit d’un professorat assenyalat i assetjat al qual cal agrair la seva gran professionalitat.