Censurar des d’una pretesa superioritat moral les baixeses comeses a d’altres continents és l’esport predilecte dels europeus. Engallardits com estàvem contra les gàbies canines on el perdiguer Trump havia confinat nens separats dels pares, hem hagut de muntar una cimera d’urgència per tapar-nos les vergonyes de l’assolellada Mediterrània. Res no importava que des del 2017 la quota de disset mil refugiats que el govern espanyol es va comprometre a acollir hagués quedat reduïda a uns pocs centenars de persones. Tampoc no amoïnava gaire als manaires que cada naufragi a l’Estret s’endugués mar ensota una altra glopada més de vides humanes. Però hi ha un principi molt més sòlid capaç de mobilitzar consciències: les majories parlamentàries. Amb Merkel a la corda fluixa a conseqüència del pacte de govern amb els conservadors de la Unió Social Cristiana –denominació ben sarcàstica per a aquells que amenacen de tancar les fronteres–, la sort dels passatgers de les pasteres torna a ser prioritària a l’agenda. Però tampoc no es pot renyar els alemanys des de cap pretesa talaia moral, perquè inicialment van ser ells tot sols els qui van acollir fins a un milió de refugiats. I, per molt de fàstic que ens provoquin les declaracions del ministre de l’Interior, Matteo Salvini, tampoc no podem donar gaires lliçons als italians, que fins ara han hagut d’afrontar la crisi en solitari mentre la resta miràvem cap a una altra banda. El gest del govern de Pedro Sánchez de permetre el desembarcament de l’Aquarius ha servit per involucrar novament altres socis europeus, però ahir mateix el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, avisava que l’Estat espanyol no serà el salvament marítim de tots. Naufraguen els refugiats i naufraguen també els principis d’una Europa que ens havia d’enorgullir. Ja ho sabem que una aixeta sempre oberta faria perillar l’estat del benestar. Però val més una Europa que prengui decisions discutibles que no pas una d’instal·lada en la indiferència, només preocupada per la contenció del dèficit i el control de la prima de risc.