El dret a la segona oportunitat
Les dades macroeconòmiques potser indiquen que la crisi està quedant enrere, però la recuperació econòmica no serà una realitat fins que no arribi al global de la societat. Mentrestant, el panorama que n’ha quedat és més desigualtat, més pobresa, més precarietat laboral i molts deutes, sovint impossibles de rescabalar. Aquesta situació afecta les empreses –és habitual sentir parlar de concursos de creditors i administradors judicials–, però també afecta molts particulars i autònoms, que veuen com els deutes contrets creixen i es converteixen en una llosa que estan condemnats a suportar la resta de la seva vida.
La llei de segona oportunitat és un de tants pedaços generats per pal·liar situacions derivades de la crisi. No és tan coneguda ni tan utilitzada com la llei concursal destinada a les empreses, però bàsicament fa la mateixa funció: rescatar persones que s’han quedat sense mitjans, laborals o patrimonials, per poder fer front als seus deutes, buscant-los una fórmula ajustada a les seves possibilitats o eventualment, si un jutge acredita les condicions exigibles per fer-ho, deslliurant-los parcialment o totalment del deute acumulat.
És un últim recurs que tenen els ciutadans en situacions crítiques, de fallida, per refer-se i evitar quedar presoners de per vida d’un deute. Força desconegut encara, com ho demostren les xifres del primer trimestre del 2018, amb 269 casos a Catalunya, d’un total de 566 a tot Espanya. De la mateixa manera que el sistema genera víctimes, també està obligat a oferir alternatives, en aquest cas, segones oportunitats que poden evitar una situació d’exclusió.