Parlem de naufragis

Giuseppina Nicolini, alcaldessa de Lampedusa, advertia que en un naufragi no només moren les persones sinó els valors que hem decidit que ens facin viure. Lampedusa: petita illa del sud d’Itàlia que al 2013 va acaparar l’interès mediàtic quan a les seves platges van recalar 386 cadàvers d’homes, dones i nens expulsats per l’empobriment i la guerra. El drama s’ha multiplicat a l’infinit i no cal repetir les xifres de morts, desapareguts o rescatats (avui Open Arms en desembarca 60 a Barcelona) d’un mar convertit en camp de batalla entre l’Europa que pretén aixecar murs impossibles i presons contra la misèria i bona part de la ciutadania que veu en cada ésser humà, justament això, un ésser humà que té dret a una vida digna. A aquestes altures de l’article ja dec haver passat a engrandir les files de l’anomenat bonisme, concepte que associa solidaritat amb candidesa per tapar les responsabilitats sobre les injustícies globals. Des de la ingenuïtat em remeto a un informe del Centre Delàs: Les companyies exportadores d’armes ofereixen sistemes de control i blindatge de les fronteres comunitàries per barrar el pas a qui fuig de la violència que elles mateixes provoquen. Encara més: està provada la confluència d’interessos entre alguns líders europeus i els contractistes de defensa i seguretat. Com deia Nicolini, naufragi dels valors en el mar del cinisme que ens porta a una perillosa deriva.