Vuits i nous
La reunió
“Torra és l’home més pressionat d’Alemanya, Bèlgica, Suïssa i la CUP
La ironia tràgica estava escrita: Rajoy feia sumar independentistes mentre que Sánchez, si no en fa restar, deixa igual la suma. Preveient-ho, els més radicals ja van desaconsellar que els partits independentistes amb presència a les Corts votessin el candidat del PSOE en la moció de censura. Preferien la continuïtat de Rajoy perquè es complís l’asseveració de “com pitjor, millor”. El president Puigdemont, des de Berlín, va abonar la negativa. Els seus de l’interior no li van fer cas i van col·laborar a fer president l’aspirant socialista.
Ahir es va produir l’entrevista entre el president Sánchez i el president Torra al domicili laboral del primer, a Madrid. Quants independentistes la van celebrar? Costa dir-ho, però més que els unionistes a ultrança, segur. L’independentisme feia mesos que patia dies sense cap alegria. Reclamava a Rajoy un gest, una concessió, una reunió. La reunió i alguna concessió, com l’acostament dels presos polítics, han anat a càrrec del seu successor. No és el que volíem? Sí, però...
La periodista Margarita Sáenz Díez, que es belluga per Madrid de dilluns a divendres i es reserva els caps de setmana a Sant Vicenç de Montalt, em va dir fa unes setmanes, quan Rajoy semblava segur en el seu setial, que Pedro Sánchez tenia sobre la taula una enquesta feta a nivell estatal que li deia que el polític que aconseguís asserenar el “problema català” s’emportaria l’èxit, a Espanya i a Catalunya. Vaig dir-li que no ho semblava perquè Sánchez, projectava moltes invectives contra l’independentisme i contra Torra i en tot donava suport a Rajoy. O era una tàctica que em resulta difícil d’entendre o Sánchez s’ha llegit ara l’enquesta que la Margarita ja coneixia.
La reunió va ser “llarga, positiva i cordial”. Em sembla molt bé. Diria que Sánchez va fer a Torra una seductora escena del sofà, paper abans privatiu de Pujol. S’entén: Torra és neòfit i per tant impressionable davant el raspall que Madrid reserva als catalans, segons observació de Tarradellas. Es va mantenir ferm, però: autodeterminació, referèndum... Els punts que Sánchez no accepta i que l’afició independentista exigeix. Torra és a hores d’ara l’home més pressionat d’Espanya, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, la CUP i l’ANC. Una feina titànica. Es crearan comissions “per resoldre políticament un problema polític”. Segons com vagin, sumaran o restaran efectius independentistes?
L’altre dia vaig fer una dissertació sobre el procés davant gent gran. Un senyor va dir: “Jo no tinc pressa. Vull que les coses es facin bé pensant en els meus fills i nets.” Serem prou? “Serem més si governem correctament i convencent. La independència o una aproximació satisfactòria és imparable amb Rajoy, Sánchez i qui vingui.”
