Dret d’autodeterminació

Després de la reunió entre els presidents Torra i Sánchez, la vicepresidenta Calvo, responent als periodistes, va manifestar que el dret d’autodeterminació no existeix a la Constitució espanyola ni a cap constitució d’altres estats i que, per tant, no hi ha res que el govern espanyol pugui dir o fer en aquest tema. És clar que aquest dret no està implícitament detallat en cap constitució, però sí en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per l’ONU el 1966 i ratificat posteriorment per la majoria d’estats del món. Espanya el va ratificar el 1977. Per tant, estem parlant d’un dels drets humans universals més importants, que, evidentment, queda per sobre de qualsevol constitució. És a dir, no és necessari que aquest dret estigui detallat en cap constitució, ja que és prioritari davant de qualsevol norma o llei de qualsevol estat. En un dels apartats d’aquest pacte internacional es diu que “hi pot haver secessió d’un poble com a grup diferenciat dins d’un Estat, quan l’exercici d’autodeterminació intern sigui impossible perquè aquest poble sigui perseguit, discriminat i no sembli existir una solució factible”. Sembla una mica el que ens passa aquí. Per tant, la manifestació de la vicepresidenta –per dir-ho d’una manera suau– és inexacta i pot dur a engany.