Cop de porta d’Alemanya a la rebel·lió

La decisió de l’Audiència de Schleswig-Holstein de qualificar l’acusació de rebel·lió contra Carles Puigdemont d’“inadmissible” i vetar el seu processament per aquest delicte en restringir l’extradició del president exclusivament a la malversació de fons públics suposa una tremenda garrotada a l’Estat espanyol. Caldrà esperar encara al recurs que presentarà la defensa de Puigdemont al Constitucional alemany per saber quina serà la conclusió de la causa i el destí final del president. Ara bé, el dictamen d’ahir de la justícia alemanya ja és una via d’aigua immensa i irreparable en la instrucció del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que enfonsa tota la causa general contra el sobiranisme català.

Llarena ha fet una instrucció basada més en una animadversió personal i un esperit de venjança que en la rigorositat jurídica. I ha forçat greus acusacions com ara les de rebel·lió i sedició sense els requisits necessaris. Una actuació que té una preocupant similitud amb la prevaricació. Ara, la justícia alemanya no només ha evidenciat la vergonyosa fabulació judicial del jutge espanyol sobre una violència inexistent, sinó que situa la instrucció de Llarena en una terrorífica contradicció. Que el jutge continuï el processament per rebel·lió de bona part del govern català, la presidenta del Parlament i dirigents de la societat civil –i fins i tot els mantingui a la presó i pretengui suspendre els que encara són diputats dels seus drets polítics– quan la justícia alemanya des d’ara l’impedeix jutjar per aquesta infundada rebel·lió el president del mateix executiu és un despropòsit jurídic inassumible per a un estat de dret. I obliga a reconduir l’acusació contra els republicans processats i posar-los immediatament en llibertat.