La pobresa infantil no fa vacances
La crisi econòmica ha eixamplat de manera considerable la fractura social al nostre país disparant els nivells de pobresa. Un fenomen que té la cara més esgarrifosa en l’afectació als infants. Segons el darrer informe de l’ONG Save the Children, la pobresa severa infantil ha crescut a Catalunya un 23% els darrers anys i tres de cada deu menors de 18 anys estan en risc de pobresa. Aquesta és una realitat contra la qual cal lluitar tot l’any però que en el període estiuenc té complicacions afegides. En primer lloc per la desaparició d’una estructura puntal a apaivagar-ne els efectes com és l’escola. I en segon lloc per la impossibilitat de moltes famílies de facilitar l’accés als seus fills a activitats adequades durant aquest període. La qual cosa genera desigualtat, problemes logístics familiars i frustració en els infants.
Per això cal realçar la dotació econòmica que destina la Generalitat per corregir aquestes diferències i la tasca de moltes entitats, com ara la Fedaia, Càritas, Creu Roja i moltes altres. Uns gegantins esforços destinats al fet que cap infant quedi durant l’estiu exclòs de les activitats tradicionals, com ara casals i colònies, o a garantir l’obertura dels menjadors escolars, que són imprescindibles per garantir una bona nutrició en molts casos. El Departament d’Afers Socials i Famílies ha destinat 2,7 milions en mesures per atendre els nens i joves més desfavorits. En total, més de 13.000 infants i adolescents es beneficiaran d’aquests ajuts. Els diners sempre són insuficients en la lluita contra la pobresa però la inversió és important per garantir la igualtat d’accés a uns serveis que no s’han de considerar de simple esbarjo estiuenc sinó d’educació en el lleure. I als quals tots els infant tenen dret al marge de la seva condició familiar.