Expectatives bilaterals
La reunió avui de la comissió bilateral Estat-Generalitat tanca un llarg parèntesi d’anormalitat, que va començar amb la victòria electoral del PP a Espanya i la formació del govern de Mariano Rajoy l’any 2011 i que s’ha mantingut fins que un nou govern espanyol, el de Pedro Sánchez, ha tingut la voluntat de reobrir aquest espai de diàleg entre governs. Sembla evident, doncs, la falta de voluntat política del PP de Rajoy d’alimentar el diàleg amb el govern català i desbloquejar les múltiples qüestions d’ordre competencial, legislatiu, pressupostari i sectorial, que avui s’acumulen sobre la taula en perjudici dels ciutadans, les empreses i el progrés de la societat catalana.
L’aproximació entre governs és, doncs, positiva, però també és una evidència que es produeix des de posicions polítiques extraordinàriament divergents respecte al tema de fons, el més important, que és el procés sobiranista que enfronta Catalunya i Espanya. La part catalana vol parlar de la llibertat dels presos i exiliats polítics i del dret a l’autodeterminació del poble català i la part espanyola ja ha dit que això no pot ser. I és aquesta limitació la que convida a l’escepticisme, si no pessimisme, davant el que en pugui resultar.
La comissió bilateral, igual que la reunió de fa unes setmanes a La Moncloa entre els presidents Torra i Sánchez o la que ja està programada per al setembre al Palau de la Generalitat, permet construir un context de diàleg entre governs. És important que els representants catalans puguin posar sobre la taula allò que un ampli consens de la societat catalana demana, en aquest cas el referèndum pactat. Una altra cosa és que es pugui esperar de la part espanyola més receptivitat i empatia que en els disset intents anteriors.