El PSOE no es mou del guió previst
La comissió bilateral entre els governs de l’Estat i la Generalitat es va reunir ahir després de set anys. En aquella ocasió es va debatre el traspàs d’un seguit d’immobles sanitaris, la presència de la Generalitat en els òrgans de govern del Prat, aspecte encara per resoldre, o un conveni per a la gestió de les beques, un altre aspecte també per resoldre tot i les diferents sentències del Tribunal Constitucional que donen la raó a la Generalitat i que l’Estat incompleix. I la d’ahir, per al PSOE havia de ser una reunió semblant. Per a la part catalana, òbviament, no; havia de ser una reunió en què es possessin sobre la taula les circumstàncies que està patint el nostre país. La reunió, “dura”, en paraules del conseller Ernest Maragall, va servir perquè cadascú expliqués quina és la seva posició, i això ja és molt després d’anys de diàleg de sords amb el PP. El PSOE ha canviat el to i ha iniciat un procés que no sabem on portarà però que és una porta oberta al diàleg que sempre s’ha reclamat des de Catalunya. Ahir, però, el PSOE va tornar a assemblar-se massa al del 155. Si tot plegat és una estratègia o un pas cap a una sortida definitiva del conflicte amb una articulació diferent de l’Estat, només el temps ho dirà.
El pas dels gestos als fets és la clau a hores d’ara. Ahir es van fixar uns calendaris i res més. Caldrà temps i molta persistència per poder abordar determinats temes que couen a Madrid, però hi ha moltíssimes coses en el mentrestant en les quals es pot avançar. I Catalunya no ha de deixar escapar qualsevol oportunitat per millorar mentre treballa per a un fi millor. En tot cas, s’ha de deixar clar, com es va fer ahir, que l’alliberament dels presos polítics i l’exercici del dret a decidir són dos punts vermells.