Tolerància zero amb els violents
En els últims mesos, el dia a dia del nostre país ha hagut d’entomar una nova realitat del tot intolerable, com són els incidents violents protagonitzats per individus o grups d’ideologia o bé explicitament feixista o bé simplement espanyolista, que han perpetrat enfrontaments, amenaces o agressions a altres ciutadans per la seva ideologia, pel fet de portar una estelada o tenir-la penjada al balcó o de reivindicar la llibertat dels presos i exiliats polítics portant un llaç groc o posant-ne a l’espai públic.
El conseller d’Interior, Miquel Buch, va comparèixer fa uns dies per tranquil·litzar la societat respecte a l’actitud del govern i dels Mossos d’Esquadra contra aquest tipus d’accions. Va parlar de treball preventiu i d’expedients oberts i va aportar xifres que il·lustren un descens d’aquest tipus de fets. No obstant això, la percepció no és que s’estigui perseguint i castigant aquest tipus d’incidents violents, sinó que els seus autors actuen amb total impunitat i, en aquest sentit, fonts del mateix cos de Mossos han reconegut que aquests fets no estan entre les seves prioritats.
No s’entén que escridassar a distància el cotxe del jutge Llarena a Mont-ras pugui portar un membre del CDR detingut a comissaria i alliberat amb càrrecs i que, en canvi, un policia de paisà pugui trencar el nas al periodista Jordi Borràs a Barcelona al crit de “«Viva España»” i “«Viva Franco»” i no passi absolutament res. I això només és un exemple. La doble manera de mesurar és innegable i genera la indefensió d’uns i la impunitat d’altres. És un fet objectivable que la violència arriba sempre des del mateix cantó i el govern català, com a garant de la seguretat dels seus ciutadans, ha de convertir l’erradicació d’aquesta violència en una prioritat.