Opinió

Ombres d’Estiu

Una constitució delicada

“Llegint-ho se’m fa present que la malaltia i la mort prematura van marcar les Brontë

En el relat que Nelly Dean fa sobre una vintena llarga d’anys anteriors al present en què s’inicia Cims borrascosos, hi ha el pes dels morts, però també hi ha naixements, un dels quals el d’una criatura feble que, des del començament de la novel·la, sabem que ha mort durant aquest període: el petit Linton, fill de Heathcliff i d’Isabelle Linton, que va aconseguir fugir del seu maltractador abans de tenir la criatura lluny dels cims. Catherine Earnshaw mor parint una filla que rep el seu mateix nom, tot i que el pare, per diferenciar-la, li diu Cathy, com Heathcliff anomenava la difunta i així, doncs, no pas el marit.

Nelly té cura de Cathy Linton, a la qual defineix com “la criatura més encantadora que mai un raig de sol portà a una casa desolada”. Passats dotze anys, que la criada-narradora considera els més feliços de la seva vida, Isabelle Linton mor i el petit Linton és enviat a la Granja dels Tords, la casa del seu oncle i de la seva mare. Però el seu pare el reclama i Edgar Linton no pot fer res per evitar-ho: no hi ha cap institució a la qual el pugui remetre al·legant que el capteniment cruel de Heathcliff és una amenaça per al seu fill malaltís. Aquesta fragilitat farà que el nen encara resulti més insuportable a Heathcliff: Linton no ha heretat la seva fortalesa, sinó la feblesa de la mare, que aquesta comparteix amb el seu germà Edgar. Nelly Dean diu que la família Linton és de constitució delicada: “Tant ella [Isabelle] com Edgar estaven mancats de la complexió robusta tan general en la gent d’aquestes regions.” Són els més burgesos, potser els més rics, i els més cultes. Nelly creu que els dos germans van morir del mateix: “Una mena de febre, lenta al principi, però incurable, i que en l’etapa final els consumí ràpidament la vida.”

Llegint-ho se’m fa present que la malaltia i la mort prematura van marcar les Brontë. La mare va morir joveníssima. Les dues filles grans, Maria i Elizabeth, encara més. Ho van fer malaltes de tuberculosi, com el dissortat Branwell, Emily i Anne amb 31, 30 i 29 anys respectivament. Només Charlotte va viure una mica més, però va morir de part als 39 anys. Filles i fill del reverend Patrick Brontë, que els va sobreviure a tots, no eren burgesos i de cap manera rics, però devien ser dels més cultes de la contrada de Haworth. La tuberculosi la van contraure a Cowan Bridge, un col·legi sinistre, autoritari, de moral calvinista estricta i condicions higièniques deplorables del qual Charlotte Brontë es va venjar convertint-lo en el Lowood de Jane Eyre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia