Preocupant deriva de Ciutadans
La generació de conflicte, agressivitat i deteriorament de la convivència per la qual ha apostat Ciutadans en la seva estratègia política a Catalunya és una deriva que cal definir com a mínim de preocupant. Ciutadans és un partit nascut amb l’objectiu focalitzat de combatre el catalanisme. I resulta lògic que des d’aquest punt de vista l’independentisme sigui el seu principal adversari. Però allò que hauria de ser una controvèrsia legítima s’està convertint en una lamentable i immoral forma d’actuació política. Per començar, l’actuació barroera i provocativa que aquest partit ha implantat al Parlament. Seguint per la pulsió antidemocràtica que suposen els intents de limitar la llibertat d’expressió per la via de querelles judicials com la presentada contra el president del Parlament, Roger Torrent, i la resta de la mesa, pel debat d’una moció de la CUP; o contra l’alcalde de Reus per haver penjat una pancarta reivindicant la llibertat dels presos polítics. I finalment, el que encara és més terrible, donant cobertura política, instigant i no condemnant els episodis de violència feixista que s’acumulen a molts municipis catalans, com Verges, Arenys de Munt i molts d’altres.
Cs opta per la provocació i la tensió política i social per la falta d’un projecte viable per a Catalunya. Una estratègia que posa en perill la convivència a Catalunya i allunya de la moderació i la centralitat una força política que encapçala l’oposició i hauria d’aspirar a ser alternativa a l’actual majoria parlamentària construint, des del legítim lideratge de l’unionisme, una proposta que connecti amb una majoria de catalans. Però mentrestant ha de respectar el plantejament majoritari, que és el sobiranista, i aparcar l’estratègia de confrontació, persecució i agressió als rivals polítics.