La petjada del 17-A un any després
La commemoració de l’aniversari dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils ha de tenir avui les víctimes i les famílies com a protagonistes. El record emotiu i l’objectiu d’esmerçar més recursos pels afectats del brutal atac, que ahir van denunciar desatenció, ha de presidir la jornada. Les polèmiques polítiques n’han de quedar al marge, tot i que aquesta fita seria més assolible sense la imposició de la presència d’una figura com la del rei Felip VI rebutjada per una majoria de catalans. Una premissa que tampoc pot obviar la denúncia de la injusta situació d’empresonament del conseller Forn i de processament del major Trapero. És ignominiós que els qui arreu del món van ser considerats exemplars pel fet de liderar l’efectiva reacció dels Mossos el 17-A, a l’Estat espanyol siguin represaliats.
Si alguna lliçó bona queda del tràgic 17-A un any després és la impressionant solidaritat ciutadana demostrada, tant pels serveis d’emergència com per molts ciutadans anònims. I també l’exemplar actitud de la immensa majoria de catalans que van rebutjar els brots de xenofòbia que poguessin surar i van apostar decididament per la convivència des de la multiculturalitat i el respecte, sense permetre que la por s’apoderés de la nostra societat. Queden encara rellevants interrogants: qui va ser el cervell de l’atemptat, com va poder passar desapercebuda la radicalització dels joves de Ripoll que van formar l’escamot terrorista, o quines eren exactament les relacions de l’imam que va liderar l’atemptat amb els serveis policials espanyols. Les víctimes i tota la societat es mereixen conèixer tot plegat, i això permetrà també posar remei als errors comesos i combatre millor la xacra del fanatisme i la violència terrorista.