La mossa de Cornellà

Escoltava ahir amb esgarrifança parlar d’execució sense judici, en relació amb el cas de l’atac a la comissaria de Cornellà. A la ràdio discutien de si va ser un acte terrorista. Que si gihadistes, que si depressió, que si suïcidi...

Els fets són clars. Un home entra amb una arma a la comissaria i intenta agredir a qui troba a dins. La resposta de l’agent, un tret que atura l’agressor. Fins aquí d’acord. I?

De vegades oblidem que darrere dels uniformes hi ha persones. Persones amb pors, il·lusions, reaccions, cadascú amb la seva manera de ser. La nostra ment està preparada per reaccionar davant una situació de perill extrem. Reaccionem, no racionalitzem, perquè no hi ha temps per fer-ho.

I, més enllà, jo em pregunto: per quina raó és diferent el judici a aquesta agent, si l’atacant era terrorista o no? Quina diferència hi ha en el fet que siguis agredit per una persona amb unes idees o sense? És que la nostra reacció davant un atac ha de ser diferent? O sigui, si l’atacant era gihadista, la mossa va actuar bé. Però, si no, va actuar malament. Perdó? On m’he perdut? Potser li ho havia de preguntar abans de defendre la seva vida? Pregunto.