La polèmica dels llaços grocs
D’uns dies cap aquí a casa nostra ha anat a més la polèmica dels llaços grocs en els espais públics, sobretot després de les declaracions de la fiscal general de l’Estat, Sra. María José Segarra.
El llaç groc des de molts anys ha sigut un símbol de solidaritat i de llibertat en molts països i per moltes causes. Fins i tot el papa Francesc va visitar Corea del Sud el 2014 amb un llaç groc per solidaritzar-se amb les famílies per l’enfonsament del vaixell MV Sewol. Ara a casa nostra s’ha convertit en un símbol de solidaritat amb els presos polítics que injustament són a la presó, amb la gent exiliada i les seves famílies. Personalment em sembla molt humà que la majoria del país reaccioni amb aquests actes de civisme i de solidaritat, com pot ser penjar llaços grocs, fer sopars grocs, concerts grocs. Això és la demostració d’un país cívic, pacífic i solidari. Penso que la gran injustícia que està cometent l’Estat justifica aquestes accions. Quina societat democràtica no reaccionaria davant d’aquests fets?
El que no em sembla just és que tota una senyora fiscal de l’Estat digui que hi ha el mateix dret a posar-los que a treure’ls. Treure’ls és trepitjar la llibertat d’expressió d’una gran majoria del poble. La gran diferència és que mentre que en la gent solidària del llaç groc hi ha imaginació, hi ha voluntat de canvis per millorar, hi ha civisme, projectes que donen vitalitat, a l’altre costat solament hi ha destrucció, cap projecte, cap iniciativa. Potser el que realment molesta és la manera de ser i de pensar de la majoria de la societat catalana.