Núvol digital i coherència vital

Heu vist l’episodi de la sèrie britànica del culte Black mirror que analitza com seria viure amb una memòria absoluta de tot el que fem? És mític! Du per títol Tota la teva història: presenta un entorn on molta gent du un microxip que enregistra absolutament tots els nostres records perquè els puguem repetir una i altra vegada, donar testimoni veraç, etc. Dues consideracions: a) cal anar amb compte amb la identitat digital que es va construint –vulguem o no– al nostre voltant (tot pot quedar-hi); i b) la privacitat no impedeix que sigui lícit que els altres sàpiguen què diem o fem. Sento una enorme vergonya quan hi ha homes o dones públics –que volen ser líders i model– que esborren a correcuita els seus tuits previs, modifiquen els falsos currículums, inflats, o reneguen del que han fet. Demanar perdó, sí; negar la veritat, mai! (Són uns poca-soltes els pederastes, comunistes, falangistes, catòlics, etc. que ara falsegen la realitat.)

No està bé “esborrar” –sí, en canvi, “voler oblidar” o demanar perdó–: “mentir” impedeix ser coherent i fiable.

Jo no ho faria mai, d’enganyar sobre allò pensat, dit o fet, i vostè?