Opinió

L’APUNT

Fi d’acte

A ‘In memoriam’. La quinta del biberó, espectacle creat i dirigit per Lluís Pasqual a partir d’històries i personatges reals, un actor demanava al públic que s’aixequés i guardés un minut de silenci pels milers de nois de 17 i 18 anys que van lluitar i morir a la batalla de l’Ebre. Poques vegades he vist tanta emoció en un teatre. Només els plors continguts trencaven el silenci clamorós de públic i actors. Donar crèdit a uns o altres en la polèmica que ha provocat la dimissió de Pasqual entra en el terreny de la fe. Les acusacions que se li fan són difícilment objectivables. El que és indiscutible és la seva bona feina i el reconeixement obtingut allà on ha treballat (Catalunya, Madrid, París, Venècia...). Ja que la seva dimissió al capdavant del Teatre Lliure sembla irreversible, esperem almenys que torni molt sovint a dirigir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a