La marxa de Xavier Domènech

La sorpresa va ser generalitzada aquest dimarts quan el fins ara líder dels comuns a Catalunya, Xavier Domènech, va anunciar que deixava tots els seus càrrecs i la primera línia política. Domènech ha adduït raons personals i de cansament, després d’haver estat cap de llista en tres eleccions diferents, dues d’estatals i unes altres al Parlament, i d’haver batallat també, sobretot, amb les diferents parts d’un moviment, l’agrupat al voltant de la candidatura Catalunya en Comú-Podem, d’una gran complexitat i diversitat.

Un cop conegut l’adeu de Domènech són de destacar les nombroses mostres de reconeixement al seu tarannà dialogant fetes per nombroses personalitats d’altres formacions polítiques. Efectivament, al llarg d’aquests tres anys, certament convulsos, en què Domènech ha estat en primera línia de la política catalana i espanyola, ha demostrat una capacitat de diàleg i d’entesa com pocs altres polítics han tingut, i també de compromís amb el difícil moment que travessa Catalunya i de solidaritat amb els que van ser víctimes de la repressió de l’1-O i amb els presos polítics, malgrat les posicions contra l’independentisme que s’han expressat sense complexos des del seu mateix partit.

Els comuns han d’afrontar ara la difícil substitució de Domènech, un procés que podria incrementar encara més les tensions en un moviment amb múltiples cares sovint directament enfrontades i que només les bones perspectives electorals han mantingut unides. En aquest sentit, la proximitat de les eleccions municipals de l’any vinent, amb Colau amb possibilitats de guanyar de nou a Barcelona, haurien de ser el bàlsam que curi les ferides de la marxa del líder.