Cap a la Diada

Els que anem a totes les trobades catalanes independentistes estem expectants perquè de tot el que es diu des de la Generalitat, en la figura del president Sr. Torra, fa que sembli que quasi tot acabi en el gruix de les manifestacions, i això em preocupa a mi particularment perquè penso que ens falten mitjans (els que siguin) per dur a bon terme la molt desitjada independència d’un estat en forma de república. Jo voldria que fóssim molts més dels que som, i que als constitucionalistes no els quedés més remei que acceptar l’evidència del que volem tots els catalans. Em desanima comprovar que a casa nostra hi ha qui prefereix provocar enfrontaments socials per desestabilitzar-nos l’ambient diguem-ne festiu que fins ara ha estat elogiat per tots els mitjans estrangers, donant-nos-en moltes raons després d’escoltar les reivindicacions que fem, després del mal tracte rebut fins ara dels governs d’Espanya. Tenim totes les raons per marxar, però l’Estado és molt poderós i nosaltres crec que aquest domini se’ns posa de manifest cada vegada que obrim la boca. ANC, Òmnium, CDR són forces molt adients per combatre’ls amb alguna efectivitat, però tenim el perill quasi imminent de tornar al 155, si no aconseguim que la política faci viable un diàleg que ens permeti negociar en el terreny independentista. És ben cert que les independències no han estat fàcils arreu del món, però veritablement al final s’aconsegueixen al preu que a cada lloc pertoca.